Sou a: inici > fonètica > defectes de pronunciació

cercador

Defectes de pronunciació inadmissibles en qualsevol locutor, doblador o actor

 

1. Ela bleda

Consisteix a pronunciar la ela sense la típica ressonància velar que té aquest so en català, per imitació de l'articulació castellana. És un vici de pronunciació que deforma enormement la fesomia fonètica de la llengua, per la qual cosa es considera greu. Qualsevol persona que incorri en aquest error no és apta per a la locució.

Per a articular una ela correcta cal aixecar la part posterior de la llengua i acostar-la al vel del paladar. A més, a les Illes la ela s'articula normalment aplicant la punta de la llengua a les dents superiors, no als alvèols del paladar, com en la ela castellana.

2. Ieisme

Consisteix a pronunciar el so representat per ll igual que el so de i, ja sigui el so català de reia, ja sigui el so castellà de mayo. Per exemple, pronunciar Mallorca com si fos Maiorca o coll com si fos coi. Es considera un defecte greu.

3. Confusió de b i v

Encara que aquest fenomen és la norma habitual en el Principat, en el model lingüístic d'IB3 no s'admet l'articulació bilabial de la ve. Sigui quin sigui l'origen de cada locutor, el so de ve ha de ser labiodental sense excepcions. És a dir, cal distingir perfectament beure i veure, botar i votar, buit i vuit.

4. Parlar xava

Consisteix a substituir la pronúncia tradicional de la vocal neutra àtona per una vocal oberta semblant o igual a la a. És propi sobretot de parlants joves de l'àrea de Barcelona. Es considera un defecte greu que ha d'excloure de la locució qualsevol que hi incorri.

5. Articulació defectuosa del so de ge

Consisteix a pronunciar el so de ge (gent, afegir, major) com si fos i (ient, afeiir, maior). És considera un defecte greu i qualsevol persona que hi incorri no és apta per a la locució.

6. Reforçament del so de xeix inicial de paraula

Consisteix a pronunciar com a tx el so de xeix inicial de paraula, que en bona dicció ha de ser fricatiu (suau). Per exemple, pronunciar xerrar, la Xina o la xocolata com si fos txerrar, la Txina o la txocolata.

7. Manca de sonorització de la essa final

Consisteix a pronunciar com a essa sorda la essa final d'una paraula quan va seguida de paraula començada per vocal. Per exemple, pronunciar les illes com si fos lessilles i no lezilles, com cal dir.

8. Manca de geminació de l'oclusiva en els aplecs bl i gl

Les paraules que tenen aquests aplecs consonàntics s'han de pronunciar amb la primera consonant clarament duplicada: poble (pobble), regla (reggla). La pronúncia defectuosa sense suplicar sol anar associada a l'articulació incorrecta de la ela (punt 1).

 

Enllaços externs:

Guia de correcció fonètica
Els sons del català

 

 


DESTACATS