Sou a: inici > fonètica > les vocals

cercador

Normes sobre pronunciació de les vocals

 

1. e tònica

S'ha de pronunciar d'acord amb l'ús habitual de cada locutor. Per exemple, res o anglès admeten les pronúncies amb vocal neutra tònica i e oberta (i e tancada per als locutors del català occidental), i totes es consideren al mateix nivell de correcció.

No s'accepta la conversió de e oberta en e tancada, pròpia d'alguns llocs com Felanitx o Maria, en paraules com cel, terra, premi, etc.

Ha de ser oberta tota e tònica que a la síl·laba següent tingui una i (estèril, fèrtil), llevat que es tracti de formes verbals (entengui, esperin). Amb poques excepcions, també duen e oberta les paraules esdrúixoles o planes acabades en consonant (èxode, fèretre, rècord).

Davant una ela no hi pot haver e tancada. Ha de ser oberta (gel, espelma, anhel, recel, hotel, mistela, esquela) o neutra en més pocs casos (vel, tel).

2. a i e àtones

Els locutors procedents de les àrees del català occidental poden mantenir la seva distinció natural entre aquestes dues vocals àtones, però han de procurar d'ajustar-se a l'ortografia.

3. e àtona

S'accepta la pronunciació de la e àtona sense reduir a vocal neutra, al costat de la pronúncia més general amb vocal neutra:

a) a les formes verbals (deixar, cremar, penjava, esperant, etc.)
b) a les terminacions de les paraules càrrec, mànec, càvec, espàrec.
c) en els derivats com festeta, peceta o ventada.
c) en els ordinals desset, devuit i denou, que s'admeten al costat de disset, divuit i dinou.

No s'admet el manteniment de e tancada (cal fer-ne, doncs, vocal neutra) en tots els altres casos: medalla, pediatre, federal, càncer, base, cable, còctel, Londres, Versalles, examen, pol·len, etc.

En registres formals no s'admet la conversió de e en i, en paraules com deixar (dixar), aixecar (aixicar), gegant (gigant), queixal (quixal).

4. o tònica

Amb poques excepcions, les paraules esdrúixoles i planes acabades en consonant duen o oberta (autònoma, autògraf, dòlar, còrner, còctel, pòster, Mozart).

5. o i u àtones

S'han de pronunciar d'acord amb l'ús habitual de cada locutor, amb neutralització o sense. Així costat tant es pot pronunciar [kostát] com [kustát].

És igualment correcta la neutralització parcial que es fa a part de Mallorca, en paraules com sortir, cosí o comú, que es poden pronunciar [surtí], [kuzí] o [kumú].

Però no s'accepta la pronúncia de [o] quan s'escriu u en cap tipus de registre: estodiar, fogir, bollir, ponyir, homit, coriós; montar, montanya, sobornar, etc.

S'han de pronunciar amb [u] les paraules Joan, Josep, cobrir (totes les formes d'aquest verb), cobert, obert, estofat (substantiu), mon pare, moixell i rebombori.

En els registres formals la o inicial de les paraules ovella, obrir i ofegar s'ha de pronunciar [o] o [u], no 'eu' (euvella, eubrir, eufegar).

El pronom ho s'ha de pronunciar [o] quan va darrere una forma verbal (fer-ho) o combinat amb els pronoms me, te i se (m'ho, t'ho, s'ho); i s'ha de pronunciar [u] en tots els altres casos (ho hem verificat, no ho podem afirmar).

Es recomana de pronunciar amb vocal neutra la terminació -on de noms propis anglesos com Clinton, Washington, etc.

6. u entre vocals

En cap registre no s'accepta la conversió d'una u intervocàlica en v. Per exemple, diven (diuen), caven (cauen), se'n riven (se'n riuen), creveta (creueta).

7. Terminació -ia

En els registres formals no s'admet la supressió de la vocal final (histori, importanci).

8. Assimilacions

En els registres formals no s'admeten homo, colzo, nostro, vostro, cotxo, covo, etc. Tampoc les assimilacions com jonoll o moló (meló). En tots aquests casos cal pronunciar e.

No s'admet tampoc la pronúncia istiu per estiu, convinçut per convençut o jovintut per joventut.

9. Diftong ua

En els registres formals s'ha de pronunciar sempre [wa], amb vocal neutra si el diftong és àton. Per exemple, qualque, qualcun, aigua, llengua, pasqua, quaresma, quarter, guardar, guanyar, etc. no s'han de pronunciar colque, colcun, aigo, llengo, pasco, gordar, etc.

Les paraules qualitat, quantitat, i semblants s'han de pronunciar 'qua', grup que no es pot reduir a 'ca' (qualitat, no calitat).

10. Diftong eu

No s'accepten en cap registre els canvis de vocal, del tipus vou per veu, bouen per beuen, etc.

11. a- inicial

En els registres formals no s'ha de suprimir la a de paraules com agulla, abella, avellana, ametla, abril, agost, etc. També s'han d'evitar les formes via (havia) gués (hagués), gafar (agafar), nava (anava), granar (agranar), etc.

12. i consonàntica

En registres formals la i entre vocals (deia, feia, crèieu, etc.) s'ha de pronunciar de manera clara, sense relaxar. També els topònims: Alaior (no Alor), Addaia (no Addaa).

També és important, tant pel que fa a la i entre vocals com pel que fa a la i inicial (iot, iogurt), no caure en la pronúncia castellana, que és una articulació ben diferent.

El pronon hi, en registres formals, no s'ha de diftongar: hi ha (i-à, no eià), hi havia (i-avia, no eiavia).

13. Separació de síl·labes

Cal posar esment a separar en dues síl·labes diferents una i o una u seguides d'una altra vocal i precedides de consonant: ci-èn-ci-a, am-pli-ar, ri-e-ra, Cal-vi-à, vi-o-lèn-ci-a, pi-a-no, e-va-cu-ar, su-a-da, ca-su-a-li-tat, se-xu-al, etc. Però sí que es forma una síl·laba si la consonant és g o q (lin-güis-ta, a-qüí-fer, guar-da, a-de-quar, quo-ta).

14. Elisió de vocals

Tant llegint com en el llenguatge espontani (sense llegir) cal anar especialment amb compte a fer les elisions de vocals pròpies de la llengua parlada, tant formal com informal. Així, per exemple, quan entren en contacte una vocal neutra i una vocal tònica, la primera no es pronuncia. Exemples:

l'única, no la única
l'Índia, no la Índia
era d'Inca, no era de Inca
aquest'herba, no aquesta-herba
quatr'hores, no quatre-hores
dotz'anys, no dotze-anys
què'scoltes?, no què-escoltes?
un'altr'ora, no una-altra-hora

 

 

 

DESTACATS