Sou a:inici > gramàtica > els adverbis

cercador

Adverbis de lloc

Els adverbis de lloc damunt, davall, davant, darrere, dins i dintre poden anar tots sols o precedits de la preposició a. Amb els quatre primers l'ús tradicional de les Illes prefereix la construcció sense preposició.

Van col·locar els més grossos damunt / Van col·locar els més grossos a damunt
Els més joves aniran davant / Els més joves aniran a davant
Quan arribaren a la casa alguns ja eren dins / ... alguns ja eren a dins

Dins i fora tenen les variants locals dedins i defora. En general preferim les formes de la llengua comuna dins i fora.

Tots van sortir a fora quan passava la comitiva / Tots van sortir defora quan passava la comitiva

Endins i enfora indiquen moviment: fer-se endins, fer-se enfora. En altres casos és millor fer servir la paraula lluny: Per a anar-hi a peu és massa lluny.

Endavant i endarrere tenen les variants locals envant i enrere, que no s'han d'emprar en registres formals.

 

Adverbis de temps

De matí significa al matí ben prest.

Si voleu veure la sortida del sol us heu d'aixecar (ben) de matí

Recordem que no admetem la forma aglutinada dematí amb cap valor.

 

Tant es pot dir despús-ahir (forma preferent a les Balears) com abans d'ahir; i tant es pot dir passat demà (forma preferent a les Balears) com demà passat.

 

Cal emprar amb regularitat la paraula sovint i evitar la forma castellanitzant freqüentment.

 

Cal emprar amb regularitat l'adverbi l'endemà i evitar el castellanisme el dia següent.

 

Després que és una locució que expressa temps en sentit estricte. No s'ha d'usar amb valor causal.

Correcte: El trasllat es farà després que s'hauran acabat totes les obres
Incorrecte: Ingressa a la presó després que el jutge el declari culpable
Correcte: Ingressa a la presó perquè el jutge l'ha declarat culpable

 

Adverbis de manera

Recordem que quan hi ha junts dos adverbis acabats en -ment no s'ha de suprimir aquesta terminació en el segon.

Incorrecte: Dormia dolça i tranquil·lament
Correcte: Dormia dolçament i tranquil·lament (o dormia dolçament i tranquil·la)

Sempre és més planer i natural, però, Dormia de manera dolça i tranquil·la

Quan els dos adverbis no estan units per la conjunció i, és millor no usar les formes en -ment.

Recomanable: Avançava de manera lenta però segura
No recomanable: Avançava lentament però segurament

 

Adverbis de quantitat

Cal usar amb regularitat l'adverbi prou.

Amb totes aquestes dades ja en tenim prou (recomanable)
Amb totes aquestes dades ja en tenim suficient (no recomanable)

Cal evitar sempre la forma suficientment.

Incorrecte: D'aquesta manera, el text ja queda suficientment explícit
Correcte: D'aquesta manera, el text ja queda prou explícit

 

Observacions sobre massa i gaire:

Una frase negativa construïda amb l'adverbi massa és la negació de l'afirmativa corresponent:

No menja massa és la negació de menja massa

Si només volem fer una simple quantificació o valoració, hem de dir gaire.

Incorrecte: La restauració de l'edifici no és massa encertada
Correcte: La restauració de l'edifici no és gaire encertada

 

Observacions sobre gens i res:

Res vol dir 'cap cosa', mentre que gens significa 'en una mesura zero'.

El seu fill no estudiava res (no cursava cap estudi)
El seu fill no estudiava gens (no s'aplicava en l'estudi)

Incorrecte: Són dues persones que no s'estimen res
Correcte:Són dues persones que no s'estimen gens

 

Les paraules res, cap, ningú, gens, enlloc i mai en frases interrogatives i condicionals tenen valor positiu. És recomanable aquest ús, sobretot en frases interrogatives breus.

Correcte: Si mai us diuen que això és impossible, no n'heu de fer gaire cas
Correcte: Si alguna vegada us diuen que això és impossible, no n'heu de fer gaire cas

Correcte: Si demà heu d'anar enlloc, avisau-me que hi vindré
Correcte: Si demà heu d'anar a algun lloc, avisau-me que hi vindré

Recomanable: Voleu res?
No tan recomanable: Voleu qualque/alguna cosa?

Recomanable: Hi heu estat mai, a Formentera?
No tan recomanable: Hi heu estat alguna vegada, a Formentera?

 

Construccions hipotètiques

Les locucions potser, per ventura i semblants són seguides de verb en indicatiu, no en subjuntiu.

Incorrecte: Potser avui hàgim d'acabar abans d'hora
Correcte: Potser avui haurem d'acabar abans d'hora

Notem la diferència:

Potser aquest cap de setmana plourà
Pot ser que plogui aquest cap de setmana, o Pot ser que aquest cap de setmana plogui

Recordem que és del tot inadmissible l'ús de la paraula igual per a introduir frases hipotètiques.

Incorrecte: Igual tenim sort i arribam a temps
Correcte: Potser tindrem sort i hi arribarem a temps

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

pàgina de gramàtica

DESTACATS