Sou a:inici > gramàtica > els pronoms

cercador

Pronoms tònics

1. El pronom de primera persona del singular té les formes jo i mi. En el parlar popular de part de les Illes, la forma mi sovint és substituïda per jo (parlen de jo, no ha pensat en jo). Com a norma general, aquest ús no s'admet més que en situacions especials, com en registres molt informals o en productes de ficció en boca de personatges caracteritzats.

La forma mi segueix les preposicions a (a mi no em sembla bé), de (avui han parlat de mi), amb (podeu venir amb mi), en (confiava en mi), per (ho fa per mi) i per a (ha estat una sorpresa per a mi) i les preposicions compostes amb una de les esmentades com a segon element (s'acostà cap a mi).

La preposició sense admet els dos pronoms: hi hauran d'anar sense jo o hi hauran d'anar sense mi.

Les preposicins segons i malgrat solen anar amb el pronom jo: segons jo, la solució és lluny; malgrat jo, la idea es durà a terme.

Quan una preposició regeix una coordinació de dos o més elements, entre ells un pronom de primera persona, es fa servir la forma jo: entre jo i ella (o entre ella i jo) hi ha prou confiança, entre jo i el meu fill hi ha diferències considerables.

Quan el pronom de primera persona és el subjecte d'un infinitiu que ve després, s'usa jo: abans de jo parlar ja sabia la notícia, ho va fer sense jo dir-li res.

La preposició contra és seguida de mi: tots estan contra mi.

Les preposicions que indiquen localització poden anar amb mi o amb els possessius: davant mi o davant meu. Les primeres formes són les pròpies de les Balears.

 

2. Els pronoms de primera i segona persona del plural, nosaltres i vosaltres, tenen diverses formes dialectals (noltros, voltros, naltros, valtros, etc.). Com a norma general, i en tots els registres formals, orals o escrits, s'han d'usar les formes nosaltres i vosaltres. Les altres formes només es poden usar en situacions clarament informals.

 

3. Sobre l'ús dels pronoms tu, vós i vostè, vegeu l'apartat de tractaments.

 

Pronoms febles

A les indicacions de les gramàtiques afegim les recomanacions d'estil següents:

1. Davant verb començat en consonant cal usar normalment les formes reforçades o invertides: em, et, es, ens, us, el, els, en. Però si el verb comença per s o c, d'acord amb un ús ja consolidat, convé usar la forma plena, se (se sap, se celebra). Les formes plenes me, te, se, vos i ne no són incorrectes però no són recomanables en registres neutres. La variant mos només es pot usar en registres clarament informals.

2. Quan una forma verbal vagi seguida d'un pronom feble s'ha d'accentuar sempre el verb i no el pronom. Per exemple, esperàr-los i no esperar-lós, miràr-la i no mirar-là, anàr-hi i no anar-hí. L'accentuació del pronom, tret dialectal illenc, només s'admet en situacions molt informals.

3. Quan s'ajunta un verb i un pronom feble, en registres formals no s'admet cap modificació de la forma del verb. Així cal dir convèncer-lo i no convence'l, fes-ho i no fe-ho, digues-me i no digue'm. Tampoc no s'admet l'addició de falses erres d'infinitiu: cal dir veure'l i no veurer-lo, entendre-ho i no entendrer-ho, perdre-us i no perder-vos.

4. Quan es combinen dos pronoms febles amb funció de complement indirecte i complement directe, normalment seguirem l'ordre de la llengua general: primer l'indirecte i després el directe. Per exemple, me la dóna (no la me dóna), us el recomanam (no el vos recomanam). L'ordre invertit (complement directe més complement indirecte) només s'admet en situacions especials, com registres informals o diàlegs en productes de ficció i en personatges caracteritzats.

En alguns casos la gramàtica admet dues possibilitats: li'l dóna i l'hi dóna (dóna el present al pare), li la dóna i la hi dóna (dóna la benvinguda al convidat). En el nostre model, i en estil formal, donam la preferència a les primeres formes, paral·leles a la resta del conjunt, a fi de promoure un sistema el màxim de coherent i fàcilment assimilable pels nous parlants de català.

D'acord amb la gramàtica normativa, en estil formal recomanam les combinacions li ho (ho donarà al germà, li ho donarà, més que l'hi donarà) i li'n (li demanarà excuses, li'n demanarà, més que n'hi demanarà).

També en registres formals són obligatòries les combinacions els els i els les, en què el primer pronom és un datiu plural equivalent a a ells, a elles. Per exemple, els els llegirem (llegirem els detalls a ells o a elles), els les mostrarem (mostrarem les dades a ells o a elles). Cal fer atenció a la variació de forma que tenen aquests pronoms segons la posició respecte del verb: llegir-los-els, mostrar-los-les.

 

DESTACATS