Sou a:inici > Model de llengua

cercador

Model de llengua

Aquestes pàgines volen contribuir a l'elaboració d'un model de llengua adequat als mitjans de comunicació audiovisuals de les Illes Balears del segle XXI.

Partim de la voluntat de construir una llengua pública amb un estat de normalitat equiparable al de les llengües europees que són vehicles de cultura i instruments vertebradors de comunitats en estat de plenitud. Però també partim de l'assumpció de la anormalitat en què es troba encara la llengua catalana en tots els aspectes i, en particular, en allò que es refereix a la difusió d'un estàndard normal. El conflicte històric que ha patit la nostra llengua té com a conseqüències una fragmentació anòmala, o, més ben dit, l'absència de les tendències unificadores que generen les llengües en plenitud d'ús, i una interferència de la llengua dominant sobre totes les estructures del català d'unes dimensions extraordinàries. El nostre model de llengua no assumeix resignadament les conseqüències negatives d'aquest estat de coses, sinó que aspira a redreçar-les, per difícil que això pugui semblar.

La llengua dels nostres mitjans de comunicació ha de ser funcional, entenedora i viable, però això no significa renunciar a la qualitat, a la unitat, a la genuïnitat, a la promoció de recursos propis i a l'expansió funcional i autònoma del sistema. Tots aquests valors no poden subordinar-se a cap idea de llengua fàcil o pretensions mercantilistes de "producte vendible" que no farien més que mantenir el català en una situació de fragmentació i de subordinació.

Aspiram a edificar des de les Illes Balears un estàndard català més unificat, però fent compatible això amb el respecte a les formes cultes tradicionals pròpies d'aquestes illes, que eren en molts de casos formes generals en altres èpoques i avui possiblement generalitzables. En altres casos, la promoció d'uns registres formals que convisquin amb registres col·loquials diferenciats no ha ser cap problema, sigui quina sigui la distància que hi hagi entre aquests registres. L'acceptació d'aquesta dualitat, en el cas de les Illes Balears, ja és una tradició que sempre ha representat més beneficis que inconvenients i és una aportació rellevant de les Illes a la construcció del català com a llengua de cultura.

D'altra banda, el nostre model té com principi inspirador la voluntat de genuïnitat i de superar, fins allà on sigui possible, la dependència d'un altre sistema lingüístic. Una aspiració que, seguint les grans línies de Pompeu Fabra i el seu context, s'assolirà amb l'explotació dels recursos del propi sistema, la recuperació d'elements lingüístics abandonats per culpa de la interferència i la recerca de l'homologació terminològica amb el comú de les llengües europees.

 

DESTACATS